De llesques de pa florit i esperances estantisses

De tot allò que era i no era.
De vespres diüturns
d’excessos superflus i calamitats.
De tot allò 
del que no he pogut escriure mai.

D’aquella borrosa creatura
que calçava les meves sabates
i les borroses creatures
que, de tant en tant, la freqüentaven.                                                 

De les empremtes d’aquells 
que la pell ha esborrat
i la memòria trabuca i sempre combina 
idiolectes, fum i fesomies.
De la viscosa substància emotiva.
De llesques de pa florit
i esperances estantisses.    
                                             
De totes les coses
de les que no he escrit encara.

De la dringadissa 
de paüres amuntegades,
de les decepcions i de les errades
15% intactes,
la resta% inventades.

De totes les coses
que no he volgut escriure mai
escric avui.
Per fer silenci. Per fer espai.
Per orejar.
Per expulsar el baf tèrbol del passat.
Per engegar serenament 
els engranatges del demà.